Chiù dâ Palora

mancari  {verbu}

pruverbiu:

  • Unni manca, Diu guverna.

mancari

prisenti

mancu

manchi

manca

mancamu

mancati

màncanu

mpirativu

--

manca

mancassi

mancamu

mancati

--

passatu

mancai

mancasti

mancau

mancamu

mancàstivu

mancaru

mpirfettu ndi.

mancava

mancavi

mancava

mancàvamu

mancàvavu

mancàvanu

mpirfettu cung.

mancassi

mancassi

mancassi

mancàssimu

mancàssivu

mancàssiru

futuru

manchirò

manchirai

manchirà

manchiremu

manchiriti

manchirannu

cundiziunali

manchirìa

manchirivi

manchirìa

manchirìamu

manchirìavu

manchirìanu

girunniu

mancannu

participiu

aviri mancatu

agg.:   mancatu


Traina (1868)

Mancari.

  • v. intr. ass. Non esserci, o non esserci a sufficienza checchessia: mancare.
  • Venir meno, diminuir a grado a grado: mancare.
  • Fallare, non avvenire: mancare.
  • Restar di fare, desistere: mancare.
  • Difettare, far mancamento: mancare.
  • T. tipog. Il non fare i caratteri debita impressione: mancare.
  • mancari di parola, di fidi, non tener la parola, la fede: mancar di parola, di fede.
  • sintirisi mancari, sentirsi venir meno: venirsi meno.
  • mancari pocu o di pocu o di nenti, esser vicino a seguir la tal cosa: mancar poco, esser lì lì per..., esser a un pelo.
  • pri mia nun manca, non son cagione io... non è colpa mia ecc.: da me non manca.
  • nun mancari per unu, aver cooperato e fatto di tutto.
  • Prov. unni manca Diu cuverna: Dio ragguaglia il tutto. P. pass. mancatu: mancato.

La vuci di Traina veni dû Wikisource Talianu e veni pubblicata sutta la licenza CC BY-SA 4.0.